FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar en un racó, apartar a un costat. Arraconant ben bé el llit, hi cabrà la taula. Fer racó, guardar els estalvis. El que malgasta no arracona. Retirar del servei, abandonar com a inútil. Hi han posat quatre mobles vells que ja havien arraconat feia anys. No fer cas (d'un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dir que no (d'una cosa acordada). Van fer crides desnonant la processó. Donar comiat (a algú). L'amo de la casa ja ha desnonat els llogaters. Arraconar 2 1 . Ha moblat la casa amb tot de peces sobreres que ja havien desnonat. desnonar un metge un malalt Donar-lo per incurable. [...]
v tr 1 [poner en un rincón] arraconar. 2 [arrumbar] arraconar. 3 [acorralar] acorralar, estrènyer. 4 [a una persona] arraconar. v pron 5 fig i fam [apartarse] arraconar-se, recloure's. [...]
v tr 1 [apartar] arraconar, apartar. 2 [a alguien] arraconar. 3 mar [en la carta] indicar el rumb. 4 mar [dos lugares] posar en el mateix rumb. v intr 5 mar arrumbar, prendre un rumb. v pron 6 mar arrumbar-se. [...]
v tr 1 [acercar] acostar, apropar. Arrima la luz aquí, acosta el llum aquí. 2 [apoyar] arrambar, arrimar. Arrimar un mueble a la pared, arrambar un moble a la paret. 3 p fr [apartar] apartar, treure del mig. 4 p fr [arrinconar] arraconar, desar. 5 fig [a una persona] arraconar. 6 pop [pegar [...]
v tr 1 anul·lar. 2 [una persona] anul·lar, arraconar, deixar de banda. 3 desnonar, cancel·lar. Anular un pedido, desnonar una comanda. 4 suspendre. Anular un concierto, suspendre un concert. v pron 5 anul·lar-se. 6 fig [una persona] anul·lar-se, arraconar-se, morir-se. Quedarse en este pueblo es [...]